Flam d'ou


El cap de semana ha començat amb una alegria dins la bústia: la revista Cuines, número 101. Moltes receptes ens han cridat l’atenció, i hem agafat algunes idees que possiblement anirem penjant en les pròximes setmanes.

Pel que fa a la recepta d’avui hem escollit un postre de tota la vida: el flam d’ou. Com bé ja se sap, és molt fàcil adquirir-ne en supermercats avui dia, però res com els flams casolans. Us sorprendreu de com de ràpid es fan i com de bons surten!

Per l’elaboració dels flams, per 5-6 persones, necessitarem: quatre ous, tres cullerades soperes de sucre i mig litre de llet. Per aquells a qui els hi agradi caramel per sobre el flam, es necessitarà aigua i una mica de sucre.

Per començar s’agafa un bol i s’hi baten els quatre ous. Seguidament, s’hi afegiran les tres cullerades de sucre i es remenarà bé. Per acabar, afegim el mig litre de llet a la mescla.

Per fer el caramel de sobre els flams, s’agafa un cassó i s’hi tira una mica d’aigua i sucre (la quantitat d’aquest, dependrà de si us agrada amb molt o poc caramel). Es barreja sense parar fins que s’evapori l’aigua, i el sucre agafi un color marronós.

Ja per acabar, s’agafa el caramel i se’n posa una cullerada a cada motlle. Finalment, s’agafa la mescla de flam i es reparteix entre els motlles que tinguem.

Els motlles es posen 20 minuts tapats al bany Maria, a foc lent. És molt important que sigui a foc lent, ja que sinó els flams s’abocarien. Passat aquest temps es deixen refredar i, si es vol, es posen a la nevera.

Així de simple!

2 comentaris:

  1. amb els mateixos ingredients es pot fer també flams d'altres gustos?, cafè, xocolata, taronja,etc, ja m'ho explicareu.A.

    ResponElimina
  2. Bé, la senzillesa no està renyida amb la imaginació. Comparteixo la idea que el flamu d'un casolà pot ser d'una qualitat infinitament superior al flam d'elaboració industrial.

    Celebro que la revista Cuines sigui una font d'inspiració. Ei!, però només una font d'inspiració. Són molt més suggestives les aportacions personals, creatives i, a voltes, agosarades. Les que desafien la tradició sense abandonar-la ni menystenir-la.

    Els seguidors d'aquest bloc estem a l'expectativa de que comencin a aparèixer les receptes nadalenques. Això sí, em plauria que fossin una reinterpretació de les propostes tradicionals.

    ResponElimina